El silenci i la por són els dos ingredients magistrals per perpetuar situacions d’assetjament immobiliari com el de la Gloria Cabot, veïna del carrer Burgos.
Ens hem trobat un matí de febrer amb la Gloria Cabot i un membre del Centre Social de Sants. La veïna del 1er 1era del número 37 del carrer Burgos, havia denunciat feia pocs dies la seva situació de forma pública. Amb un cert nerviosisme i un desordre a l’hora de narrar els fets ocorreguts, ens hem assentat per posar-nos al dia de la seva situació. Des de la Burxa volem retratar la situació, una més, del què és conegut socialment com a mobbing o assetjament immobiliari.
Precarietat inicial
Ens situem a l’any 1984, any en què la Gloria va llogar el pis de l’immoble 37 del carrer Burgos. L’edifici tenia, com avui en dia, 3 habitatges, el 1er 1era, pis que va llogar la Gloria, els baixos 1era i els baixos 2ona. La firma es va dur a terme aquell mateix any 1984 tot i que la propietat va obligar a firmar un nou contracte l’any vinent, després de les modificacions de la LAU, Ley de Arrendamientos Urbanos, en les quals els contractes deixaven de ser prorrogables de forma indefinida per passar a ser pactats entre ambdues parts, l’arrendador i l’arrendatari.
Aquest any 1985, es va denunciar a l’ajuntament unes filtracions d’aigua de l’immoble, fet inicial de l’estira i arronsa que ens ha dut fins on som avui.
Conviure amb el deteriorament
No va ser fins a l’any 2002 que sorgeixen nous moviment. L’Immoble va ser comprat pel belga Vivier Lacieron i va passar a ser administrat per Zur.SL. En aquell mateix any es va dur a terme un maquillatge de la façana que no va poder evitar el desbordament d’aigua dels dipòsits i l’ensorrament del sostre. La Gloria va estar durant tres mesos vivint a la mateixa casa i esperant que l’hi arreglessin el forat. Aquesta acció va provocar una denúncia al jutjat de guàrdia, de la qual mai n’ha obtingut resposta. També és en aquest mateix any que apareix una figura clau en tot l’entramat. Lars Erik Luis Bjorkslatten conegut com Erik. Segons fonts veïnals, aquest senyor és l’encarregat de llogar els dos habitatges restants de la finca, els baixos 2ona i 1era. En aquest darrer s’hi van fer obres per compartimentar el pis en varis habitacles, un total de 7 habitacions, que són llogades a persones que visiten la ciutat, convertint-lo en habitatge turístic. Les accions d’Erik s’inicien durant els anys 2002-2010. En aquest període de quatre anys les amenaces verbals, per part d’aquest intermediari, han conviscut amb el canvi de pany de la porta principal en un parell d’ocasions.
Talls en el subministrament
Les coses es van precipitar a partir del juliol passat. Erik controla, des de la seva arribada, els comptadors i subcomptadors de tot l’immoble, ja que aquests estan ubicats als baixos 1era. Aprofitant el control del subministrament d’aigua, va tancar el comptador que proveïa a la Gloria per, a posteriori, arrencar totes les canonades. L’arrendatària va enviar un burofax a Zur SL. denunciant els fets, fet que precipità la resposta de la part gestora recomanant-li que solucionés el problema amb el mateix Erik. Tres mesos després i també a través d’un burofax, Zur SL. recomana a la Gloria que, a finals d’aquell mes, abandoni el pis. L’advocat detectà aleshores la intencionalitat de l’empresa gestora de perpetrar estratègies de “moobing” i aprofitar la solitud i la desinformació de l’afectada. La intervenció del lletrat va ser primordial perquè Zur SL. desistís en l’intent.
Agressions físiques
El darrer episodi ens porta a finals d’any, concretament el 28 de desembre. Data en la que Erik i un acompanyant s’enfilen al terrat de la Gloria i a cops de mall s’enduen les canonades que hi quedaven. Responent a l’agressió, la Gloria les intenta aguantar i rep cops per part de l’agressor. Els mossos van aparèixer per tramitar la denúncia pertinent però el judici, sense cita de l’encausat, va acabar sense resolució.
Els fets no acaben aquí, ja que el passat 3 de gener d’aquest any Erik torna a pujar al terrat per punxar-li l’antena de TDT i aprofitar l’avinentesa per trencar-li l’estenedor i llençar-li ampolles contra la vidriera. El dia anterior a la nostra trobada, la situació es va tornar a repetir.
Quotidianitat limitada
Al dia d’avui la Gloria viu sense subministrament d’aigua des del passat juliol, anant i venint a la font a reomplir garrafes d’aigua i veient com les seves demandes a la companyia d’aigües obtenen la resposta d’incapacitat d’actuació ja que als registres d’aquesta només hi consta una vivenda en tot l’immoble. Erik ha amenaçat als altres veïns amb el tall del seu subministrament si en alguna ocasió passen aigua a l’afectada.
Des del Centre Social de Sants es demana, com a primer pas, fer pública la situació de la Gloria i exigir un mínim de condicions de la propietat pel què fa al subministrament; comptadors visibles i individualitzats, l’arribada de l’electricitat i l’elecció del voltatge i uns mínims d’habitabilitat que no incloguin goteres o despreniments. Jordi Falcó, membre de l’Associació de Veïns recomana una instància d’empara a l’ajuntament, ja que l’administració té la responsabilitat d’intervenir en casos tant abaltidors com aquest.
Ens hem trobat un matí de febrer amb la Gloria Cabot i un membre del Centre Social de Sants. La veïna del 1er 1era del número 37 del carrer Burgos, havia denunciat feia pocs dies la seva situació de forma pública. Amb un cert nerviosisme i un desordre a l’hora de narrar els fets ocorreguts, ens hem assentat per posar-nos al dia de la seva situació. Des de la Burxa volem retratar la situació, una més, del què és conegut socialment com a mobbing o assetjament immobiliari.
Precarietat inicial
Ens situem a l’any 1984, any en què la Gloria va llogar el pis de l’immoble 37 del carrer Burgos. L’edifici tenia, com avui en dia, 3 habitatges, el 1er 1era, pis que va llogar la Gloria, els baixos 1era i els baixos 2ona. La firma es va dur a terme aquell mateix any 1984 tot i que la propietat va obligar a firmar un nou contracte l’any vinent, després de les modificacions de la LAU, Ley de Arrendamientos Urbanos, en les quals els contractes deixaven de ser prorrogables de forma indefinida per passar a ser pactats entre ambdues parts, l’arrendador i l’arrendatari.
Aquest any 1985, es va denunciar a l’ajuntament unes filtracions d’aigua de l’immoble, fet inicial de l’estira i arronsa que ens ha dut fins on som avui.
Conviure amb el deteriorament
No va ser fins a l’any 2002 que sorgeixen nous moviment. L’Immoble va ser comprat pel belga Vivier Lacieron i va passar a ser administrat per Zur.SL. En aquell mateix any es va dur a terme un maquillatge de la façana que no va poder evitar el desbordament d’aigua dels dipòsits i l’ensorrament del sostre. La Gloria va estar durant tres mesos vivint a la mateixa casa i esperant que l’hi arreglessin el forat. Aquesta acció va provocar una denúncia al jutjat de guàrdia, de la qual mai n’ha obtingut resposta. També és en aquest mateix any que apareix una figura clau en tot l’entramat. Lars Erik Luis Bjorkslatten conegut com Erik. Segons fonts veïnals, aquest senyor és l’encarregat de llogar els dos habitatges restants de la finca, els baixos 2ona i 1era. En aquest darrer s’hi van fer obres per compartimentar el pis en varis habitacles, un total de 7 habitacions, que són llogades a persones que visiten la ciutat, convertint-lo en habitatge turístic. Les accions d’Erik s’inicien durant els anys 2002-2010. En aquest període de quatre anys les amenaces verbals, per part d’aquest intermediari, han conviscut amb el canvi de pany de la porta principal en un parell d’ocasions.
Talls en el subministrament
Les coses es van precipitar a partir del juliol passat. Erik controla, des de la seva arribada, els comptadors i subcomptadors de tot l’immoble, ja que aquests estan ubicats als baixos 1era. Aprofitant el control del subministrament d’aigua, va tancar el comptador que proveïa a la Gloria per, a posteriori, arrencar totes les canonades. L’arrendatària va enviar un burofax a Zur SL. denunciant els fets, fet que precipità la resposta de la part gestora recomanant-li que solucionés el problema amb el mateix Erik. Tres mesos després i també a través d’un burofax, Zur SL. recomana a la Gloria que, a finals d’aquell mes, abandoni el pis. L’advocat detectà aleshores la intencionalitat de l’empresa gestora de perpetrar estratègies de “moobing” i aprofitar la solitud i la desinformació de l’afectada. La intervenció del lletrat va ser primordial perquè Zur SL. desistís en l’intent.
Agressions físiques
El darrer episodi ens porta a finals d’any, concretament el 28 de desembre. Data en la que Erik i un acompanyant s’enfilen al terrat de la Gloria i a cops de mall s’enduen les canonades que hi quedaven. Responent a l’agressió, la Gloria les intenta aguantar i rep cops per part de l’agressor. Els mossos van aparèixer per tramitar la denúncia pertinent però el judici, sense cita de l’encausat, va acabar sense resolució.
Els fets no acaben aquí, ja que el passat 3 de gener d’aquest any Erik torna a pujar al terrat per punxar-li l’antena de TDT i aprofitar l’avinentesa per trencar-li l’estenedor i llençar-li ampolles contra la vidriera. El dia anterior a la nostra trobada, la situació es va tornar a repetir.
Quotidianitat limitada
Al dia d’avui la Gloria viu sense subministrament d’aigua des del passat juliol, anant i venint a la font a reomplir garrafes d’aigua i veient com les seves demandes a la companyia d’aigües obtenen la resposta d’incapacitat d’actuació ja que als registres d’aquesta només hi consta una vivenda en tot l’immoble. Erik ha amenaçat als altres veïns amb el tall del seu subministrament si en alguna ocasió passen aigua a l’afectada.
Des del Centre Social de Sants es demana, com a primer pas, fer pública la situació de la Gloria i exigir un mínim de condicions de la propietat pel què fa al subministrament; comptadors visibles i individualitzats, l’arribada de l’electricitat i l’elecció del voltatge i uns mínims d’habitabilitat que no incloguin goteres o despreniments. Jordi Falcó, membre de l’Associació de Veïns recomana una instància d’empara a l’ajuntament, ja que l’administració té la responsabilitat d’intervenir en casos tant abaltidors com aquest.
