Mobbing, primer pas, fer-ho públic

El silenci i la por són els dos ingredients magistrals per perpetuar situacions d’assetjament immobiliari com el de la Gloria Cabot, veïna del carrer Burgos.

Ens hem trobat un matí de febrer amb la Gloria Cabot i un membre del Centre Social de Sants. La veïna del 1er 1era del número 37 del carrer Burgos, havia denunciat feia pocs dies la seva situació de forma pública. Amb un cert nerviosisme i un desordre a l’hora de narrar els fets ocorreguts, ens hem assentat per posar-nos al dia de la seva situació. Des de la Burxa volem retratar la situació, una més, del què és conegut socialment com a mobbing o assetjament immobiliari.

Precarietat inicial
Ens situem a l’any 1984, any en què la Gloria va llogar el pis de l’immoble 37 del carrer Burgos. L’edifici tenia, com avui en dia, 3 habitatges, el 1er 1era, pis que va llogar la Gloria, els baixos 1era i els baixos 2ona. La firma es va dur a terme aquell mateix any 1984 tot i que la propietat va obligar a firmar un nou contracte l’any vinent, després de les modificacions de la LAU, Ley de Arrendamientos Urbanos, en les quals els contractes deixaven de ser prorrogables de forma indefinida per passar a ser pactats entre ambdues parts, l’arrendador i l’arrendatari.
Aquest any 1985, es va denunciar a l’ajuntament unes filtracions d’aigua de l’immoble, fet inicial de l’estira i arronsa que ens ha dut fins on som avui.

Conviure amb el deteriorament
No va ser fins a l’any 2002 que sorgeixen nous moviment. L’Immoble va ser comprat pel belga Vivier Lacieron i va passar a ser administrat per Zur.SL. En aquell mateix any es va dur a terme un maquillatge de la façana que no va poder evitar el desbordament d’aigua dels dipòsits i l’ensorrament del sostre. La Gloria va estar durant tres mesos vivint a la mateixa casa i esperant que l’hi arreglessin el forat. Aquesta acció va provocar una denúncia al jutjat de guàrdia, de la qual mai n’ha obtingut resposta. També és en aquest mateix any que apareix una figura clau en tot l’entramat. Lars Erik Luis Bjorkslatten conegut com Erik. Segons fonts veïnals, aquest senyor és l’encarregat de llogar els dos habitatges restants de la finca, els baixos 2ona i 1era. En aquest darrer s’hi van fer obres per compartimentar el pis en varis habitacles, un total de 7 habitacions, que són llogades a persones que visiten la ciutat, convertint-lo en habitatge turístic. Les accions d’Erik s’inicien durant els anys 2002-2010. En aquest període de quatre anys les amenaces verbals, per part d’aquest intermediari, han conviscut amb el canvi de pany de la porta principal en un parell d’ocasions.

Talls en el subministrament
Les coses es van precipitar a partir del juliol passat. Erik controla, des de la seva arribada, els comptadors i subcomptadors de tot l’immoble, ja que aquests estan ubicats als baixos 1era. Aprofitant el control del subministrament d’aigua, va tancar el comptador que proveïa a la Gloria per, a posteriori, arrencar totes les canonades. L’arrendatària va enviar un burofax a Zur SL. denunciant els fets, fet que precipità la resposta de la part gestora recomanant-li que solucionés el problema amb el mateix Erik. Tres mesos després i també a través d’un burofax, Zur SL. recomana a la Gloria que, a finals d’aquell mes, abandoni el pis. L’advocat detectà aleshores la intencionalitat de l’empresa gestora de perpetrar estratègies de “moobing” i aprofitar la solitud i la desinformació de l’afectada. La intervenció del lletrat va ser primordial perquè Zur SL. desistís en l’intent.

Agressions físiques
El darrer episodi ens porta a finals d’any, concretament el 28 de desembre. Data en la que Erik i un acompanyant s’enfilen al terrat de la Gloria i a cops de mall s’enduen les canonades que hi quedaven. Responent a l’agressió, la Gloria les intenta aguantar i rep cops per part de l’agressor. Els mossos van aparèixer per tramitar la denúncia pertinent però el judici, sense cita de l’encausat, va acabar sense resolució.
Els fets no acaben aquí, ja que el passat 3 de gener d’aquest any Erik torna a pujar al terrat per punxar-li l’antena de TDT i aprofitar l’avinentesa per trencar-li l’estenedor i llençar-li ampolles contra la vidriera. El dia anterior a la nostra trobada, la situació es va tornar a repetir.

Quotidianitat limitada
Al dia d’avui la Gloria viu sense subministrament d’aigua des del passat juliol, anant i venint a la font a reomplir garrafes d’aigua i veient com les seves demandes a la companyia d’aigües obtenen la resposta d’incapacitat d’actuació ja que als registres d’aquesta només hi consta una vivenda en tot l’immoble. Erik ha amenaçat als altres veïns amb el tall del seu subministrament si en alguna ocasió passen aigua a l’afectada.

Des del Centre Social de Sants es demana, com a primer pas, fer pública la situació de la Gloria i exigir un mínim de condicions de la propietat pel què fa al subministrament; comptadors visibles i individualitzats, l’arribada de l’electricitat i l’elecció del voltatge i uns mínims d’habitabilitat que no incloguin goteres o despreniments. Jordi Falcó, membre de l’Associació de Veïns recomana una instància d’empara a l’ajuntament, ja que l’administració té la responsabilitat d’intervenir en casos tant abaltidors com aquest.

El Mercat i el Calaix tenen a l’espera veïns i comerciants.


La iniciació de les obres del cobriment de les vies, i l’acabament de la primera fase de remodelació del Mercat de Sants deixen als veïns i comerciants sense carrer i amb els negocis penjant d’un fil.

Les obres del Mercat de Sants continuen al ritme pronosticat. Aquests desembre s’ha complert un any des de que les màquines van entrar a l’edifici modernista projectat per l’arquitecte Pere Falqués Urpí l’any 1913. A diferència d’altres recintes en la mateixa situació, com el mercat del Ninot o Sant Antoni, el de Sants porta un avenç en els tempos acordats. A principis del més de febrer finalitzarà la perforació del calaix de 18 metres de cota, que ha d’aixoplugar les 100 places de pàrquing per a consumidors més les estances d’emmagatzematge i les zones de càrrega i descàrrega pels comerciants. Aquests darrers, desplaçats ara fa un any a la carpa provisional situada a la rambla de Badal, asseguren que la lluita actual amb el consistori passa per l’assoliment del 50% de la planta comercial pels 40 concessionaris actuals. L’ajuntament continua amb el posicionament inicial que atorga 1/3 part a les parades i 2/3 a un grup de distribució que, segons les hipòtesis, podria ser Alcampo, tot i que el districte es nega a fer-ho públic. Després d’un any i un més del seu trasllat, els i les propietàries dels concessionaris valoren amb prudència la millora de la situació. La mitjana de ventes ha augmentat un 14% tot i la repercussió de la crisi. No obstant moltes parades s’han vist obligades a obrir a les tardes per poder recollir un públic de classe mitja més absent de les repercussions de la vicissitud econòmica. Pendents del futur trasllat cap al remodelat mercat, pronosticat el 2013, any en que celebra el seu centenari, dels 40 concessionaris tres ja no continuaran degut al descens de vendes i a l’increment de despeses que suposa l’adquisició d’una parada al nou mercat. Segons fonts recents, un futur propietari haurà de pagar 2.400 euros per metre quadrat. Tenint en compte que una parada estàndard té unes mesures de 5 per 2’5 metres, la xifra és de 24.000 euros. Aquí cal sumar la despesa en equips, càmeres i mostradors que en total sumen uns 35.000 euros aproximadament per concessionari.

L’altre cara del canvi

Una altra situació molt diferent és la que està vivint el conjunt de comerciants del voltant del mercat. El dia a dia d’aquests dista molt de percentatges positius i de guanys provocats per les obres del nou edifici. Els establiments situats als carrers Sant Medir, Càceres, Velarde i Sant Jordi han vist com el moviment de les obres i el desplaçament del mercat els han deixat sense bona part dels guanys. I es que si una cosa compartien aquestes botigues, era la dependència social i econòmica del recinte de queviures. Expliquen a la Burxa, que les ventes han baixat, aproximadament un 30%, un 15% producte de la crisi i l’altre 15% per l’absència d’activitat mercantil. Els percentatges es veuen incrementats a establiments més especialitzats com la ganiveteria del carrer Velarde, la propietària de la qual es veu obligada a jubilar-se abans d’hora degut a que els habituals del mercat ja no aprofiten l’avinentesa per portar a afilar els seus ganivets. Són molts anys d’obres -ens explica un veí- primer el TAV, després les vies i ara hauran d’aixecar els carrers St. Medir i St. Jordi per construir l’accés al pàrquing del mercat. Aquests entrebancs es veuen agreujats per la catalogació de zona comercial dels quatre carrers, fet que no ha comportat, malgrat la situació insòlita, que els lloguers dels locals no baixessin.

El Calaix, contrapunt d’obres perpetues

El carrer Antoni de Capmany personifica el suplici del veïnat d’aquesta reduïda zona del barri. Les obres iniciades aquest passat gener per tal de cobrir les vies, el popularment conegut “Calaix de la Vergonya”, són l’accent de cinc anys, sense treva de treballs iniciats amb l’arribada a Sants del TAV i el posterior cobriment i condicionament de la parada de metro de Mercat Nou . La Comissió de Seguiment del Cobriment de les Vies, que formen veïns, entitats i administracions, es va reunir amb l’empresa encarregada de l’obra i membres de l’Ajuntament per tenir noves dades sobre les actuacions que es faran en el proper trimestre en el cobriment de les vies. Segons Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants, la reunió va ser una mica “light” i purament informativa i es va avisar que les obres que realitzaran en els propers mesos seran durant la nit i que, per tant, molestaran als veïns. L’acció de les màquines i el conseqüent soroll, serà d’una a tres de la matinada. Està previst que les obres finalitzin a finals del 2013 amb un pressupost inicial de 32 milions d’euros.

Mentre una part del barri no acaba de veure el final d’un procés lent, en altres zones com la Plaça Bonet i Muixí (Plaça Màlaga), la inauguració de les obres finalitzades ha servit de pretext perquè la maquinària pre-electoral es comencés a posar en marxa.