El Mercat i el Calaix tenen a l’espera veïns i comerciants.
La iniciació de les obres del cobriment de les vies, i l’acabament de la primera fase de remodelació del Mercat de Sants deixen als veïns i comerciants sense carrer i amb els negocis penjant d’un fil.
Les obres del Mercat de Sants continuen al ritme pronosticat. Aquests desembre s’ha complert un any des de que les màquines van entrar a l’edifici modernista projectat per l’arquitecte Pere Falqués Urpí l’any 1913. A diferència d’altres recintes en la mateixa situació, com el mercat del Ninot o Sant Antoni, el de Sants porta un avenç en els tempos acordats. A principis del més de febrer finalitzarà la perforació del calaix de 18 metres de cota, que ha d’aixoplugar les 100 places de pàrquing per a consumidors més les estances d’emmagatzematge i les zones de càrrega i descàrrega pels comerciants. Aquests darrers, desplaçats ara fa un any a la carpa provisional situada a la rambla de Badal, asseguren que la lluita actual amb el consistori passa per l’assoliment del 50% de la planta comercial pels 40 concessionaris actuals. L’ajuntament continua amb el posicionament inicial que atorga 1/3 part a les parades i 2/3 a un grup de distribució que, segons les hipòtesis, podria ser Alcampo, tot i que el districte es nega a fer-ho públic. Després d’un any i un més del seu trasllat, els i les propietàries dels concessionaris valoren amb prudència la millora de la situació. La mitjana de ventes ha augmentat un 14% tot i la repercussió de la crisi. No obstant moltes parades s’han vist obligades a obrir a les tardes per poder recollir un públic de classe mitja més absent de les repercussions de la vicissitud econòmica. Pendents del futur trasllat cap al remodelat mercat, pronosticat el 2013, any en que celebra el seu centenari, dels 40 concessionaris tres ja no continuaran degut al descens de vendes i a l’increment de despeses que suposa l’adquisició d’una parada al nou mercat. Segons fonts recents, un futur propietari haurà de pagar 2.400 euros per metre quadrat. Tenint en compte que una parada estàndard té unes mesures de 5 per 2’5 metres, la xifra és de 24.000 euros. Aquí cal sumar la despesa en equips, càmeres i mostradors que en total sumen uns 35.000 euros aproximadament per concessionari.
L’altre cara del canvi
Una altra situació molt diferent és la que està vivint el conjunt de comerciants del voltant del mercat. El dia a dia d’aquests dista molt de percentatges positius i de guanys provocats per les obres del nou edifici. Els establiments situats als carrers Sant Medir, Càceres, Velarde i Sant Jordi han vist com el moviment de les obres i el desplaçament del mercat els han deixat sense bona part dels guanys. I es que si una cosa compartien aquestes botigues, era la dependència social i econòmica del recinte de queviures. Expliquen a la Burxa, que les ventes han baixat, aproximadament un 30%, un 15% producte de la crisi i l’altre 15% per l’absència d’activitat mercantil. Els percentatges es veuen incrementats a establiments més especialitzats com la ganiveteria del carrer Velarde, la propietària de la qual es veu obligada a jubilar-se abans d’hora degut a que els habituals del mercat ja no aprofiten l’avinentesa per portar a afilar els seus ganivets. Són molts anys d’obres -ens explica un veí- primer el TAV, després les vies i ara hauran d’aixecar els carrers St. Medir i St. Jordi per construir l’accés al pàrquing del mercat. Aquests entrebancs es veuen agreujats per la catalogació de zona comercial dels quatre carrers, fet que no ha comportat, malgrat la situació insòlita, que els lloguers dels locals no baixessin.
El Calaix, contrapunt d’obres perpetues
El carrer Antoni de Capmany personifica el suplici del veïnat d’aquesta reduïda zona del barri. Les obres iniciades aquest passat gener per tal de cobrir les vies, el popularment conegut “Calaix de la Vergonya”, són l’accent de cinc anys, sense treva de treballs iniciats amb l’arribada a Sants del TAV i el posterior cobriment i condicionament de la parada de metro de Mercat Nou . La Comissió de Seguiment del Cobriment de les Vies, que formen veïns, entitats i administracions, es va reunir amb l’empresa encarregada de l’obra i membres de l’Ajuntament per tenir noves dades sobre les actuacions que es faran en el proper trimestre en el cobriment de les vies. Segons Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants, la reunió va ser una mica “light” i purament informativa i es va avisar que les obres que realitzaran en els propers mesos seran durant la nit i que, per tant, molestaran als veïns. L’acció de les màquines i el conseqüent soroll, serà d’una a tres de la matinada. Està previst que les obres finalitzin a finals del 2013 amb un pressupost inicial de 32 milions d’euros.
Mentre una part del barri no acaba de veure el final d’un procés lent, en altres zones com la Plaça Bonet i Muixí (Plaça Màlaga), la inauguració de les obres finalitzades ha servit de pretext perquè la maquinària pre-electoral es comencés a posar en marxa.
La iniciació de les obres del cobriment de les vies, i l’acabament de la primera fase de remodelació del Mercat de Sants deixen als veïns i comerciants sense carrer i amb els negocis penjant d’un fil.
Les obres del Mercat de Sants continuen al ritme pronosticat. Aquests desembre s’ha complert un any des de que les màquines van entrar a l’edifici modernista projectat per l’arquitecte Pere Falqués Urpí l’any 1913. A diferència d’altres recintes en la mateixa situació, com el mercat del Ninot o Sant Antoni, el de Sants porta un avenç en els tempos acordats. A principis del més de febrer finalitzarà la perforació del calaix de 18 metres de cota, que ha d’aixoplugar les 100 places de pàrquing per a consumidors més les estances d’emmagatzematge i les zones de càrrega i descàrrega pels comerciants. Aquests darrers, desplaçats ara fa un any a la carpa provisional situada a la rambla de Badal, asseguren que la lluita actual amb el consistori passa per l’assoliment del 50% de la planta comercial pels 40 concessionaris actuals. L’ajuntament continua amb el posicionament inicial que atorga 1/3 part a les parades i 2/3 a un grup de distribució que, segons les hipòtesis, podria ser Alcampo, tot i que el districte es nega a fer-ho públic. Després d’un any i un més del seu trasllat, els i les propietàries dels concessionaris valoren amb prudència la millora de la situació. La mitjana de ventes ha augmentat un 14% tot i la repercussió de la crisi. No obstant moltes parades s’han vist obligades a obrir a les tardes per poder recollir un públic de classe mitja més absent de les repercussions de la vicissitud econòmica. Pendents del futur trasllat cap al remodelat mercat, pronosticat el 2013, any en que celebra el seu centenari, dels 40 concessionaris tres ja no continuaran degut al descens de vendes i a l’increment de despeses que suposa l’adquisició d’una parada al nou mercat. Segons fonts recents, un futur propietari haurà de pagar 2.400 euros per metre quadrat. Tenint en compte que una parada estàndard té unes mesures de 5 per 2’5 metres, la xifra és de 24.000 euros. Aquí cal sumar la despesa en equips, càmeres i mostradors que en total sumen uns 35.000 euros aproximadament per concessionari.
L’altre cara del canvi
Una altra situació molt diferent és la que està vivint el conjunt de comerciants del voltant del mercat. El dia a dia d’aquests dista molt de percentatges positius i de guanys provocats per les obres del nou edifici. Els establiments situats als carrers Sant Medir, Càceres, Velarde i Sant Jordi han vist com el moviment de les obres i el desplaçament del mercat els han deixat sense bona part dels guanys. I es que si una cosa compartien aquestes botigues, era la dependència social i econòmica del recinte de queviures. Expliquen a la Burxa, que les ventes han baixat, aproximadament un 30%, un 15% producte de la crisi i l’altre 15% per l’absència d’activitat mercantil. Els percentatges es veuen incrementats a establiments més especialitzats com la ganiveteria del carrer Velarde, la propietària de la qual es veu obligada a jubilar-se abans d’hora degut a que els habituals del mercat ja no aprofiten l’avinentesa per portar a afilar els seus ganivets. Són molts anys d’obres -ens explica un veí- primer el TAV, després les vies i ara hauran d’aixecar els carrers St. Medir i St. Jordi per construir l’accés al pàrquing del mercat. Aquests entrebancs es veuen agreujats per la catalogació de zona comercial dels quatre carrers, fet que no ha comportat, malgrat la situació insòlita, que els lloguers dels locals no baixessin.
El Calaix, contrapunt d’obres perpetues
El carrer Antoni de Capmany personifica el suplici del veïnat d’aquesta reduïda zona del barri. Les obres iniciades aquest passat gener per tal de cobrir les vies, el popularment conegut “Calaix de la Vergonya”, són l’accent de cinc anys, sense treva de treballs iniciats amb l’arribada a Sants del TAV i el posterior cobriment i condicionament de la parada de metro de Mercat Nou . La Comissió de Seguiment del Cobriment de les Vies, que formen veïns, entitats i administracions, es va reunir amb l’empresa encarregada de l’obra i membres de l’Ajuntament per tenir noves dades sobre les actuacions que es faran en el proper trimestre en el cobriment de les vies. Segons Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants, la reunió va ser una mica “light” i purament informativa i es va avisar que les obres que realitzaran en els propers mesos seran durant la nit i que, per tant, molestaran als veïns. L’acció de les màquines i el conseqüent soroll, serà d’una a tres de la matinada. Està previst que les obres finalitzin a finals del 2013 amb un pressupost inicial de 32 milions d’euros.
Mentre una part del barri no acaba de veure el final d’un procés lent, en altres zones com la Plaça Bonet i Muixí (Plaça Màlaga), la inauguració de les obres finalitzades ha servit de pretext perquè la maquinària pre-electoral es comencés a posar en marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada