L’IES Montjuïc venç les retallades

AMPA, professors, alumnes i PAS de l’IES Montjuïc es despertaren el dia dos de maig sabent que el centre situat al barri –La Marina-Zona Franca- podria continuar un any més oferint estudis de batxillerat. “S’ha tingut en comte les particularitats d’aquest centre”. Amb aquestes paraules informava la regidora d’educació de Barcelona i vicepresidenta del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) Montserrat Ballarín que l’intent de supressió de la línia de batxillerat de l’IES Montjuïc quedava un any en “stand by”. La pròrroga durarà un curs permetent que els més de trenta alumnes matriculats puguin ser escolaritzats en normalitat i no s’hagin de desplaçar a altres centres.
El Consorci havia decidit prendre aquesta decisió ja que l’institut només té una línia de batxillerat amb 15 alumnes a primer i 12 a segon, que poden fer-lo en la modalitat de social o tecnològic. És precisament la reducció dels grups un dels arguments de la comunitat educativa del Montjuïc, ja que consideren que els grups reduïts afavoreixen l’atenció personalitzada d’un alumnat que ha superat la mitjana catalana en les Proves d’Accés a la Universitat (PAAU).
L’institut de la Zona Franca no ha estat l’únic amenaçat sota la imminent retallada que està duent a terme el Consorci (CEB). En aquesta operació es veien afectats un total de vuit centres; l’IES Gal·la Placídia, l’IES Collserola, l’IES Roger de Flor, l’IES Rambla Prim, l’IES Sant Martí de Provençals, l’IES Miquel Taradell, l’IES Flos i Calcat i l’IES Montjuïc. Aquests tres darrers van rebre el passat dos de maig la pròrroga d’un any per tal que els ja matriculats poguessin cursar el curs vinent. No obstant les intencions del Departament d’Educació continuen apostant per la creació de grans instituts-escola on poder aglutinar grans masses d’alumnes provinents de centres amb ràtios més petites i que segons la política educativa de la Generalitat malbaraten fons públics.
La defensa de mestres, pares i alumnes passa per arguments molt més pedagògics ja que segons aquests estaments l’IES Montjuïc està situat en un barri, el de la Marina, on la major part de la població és de classe mitja baixa i on les necessitats socials i educatives prenen una rellevància cabdal pel futur d’un indret en constant inestabilitat socioeconòmica.
Els actes de protesta han estat constants en aquest darrer més. El passat 29 d’abril es va celebrar una marxa lenta pel Passeig de la Zona Franca i el dia següent una concentració a la Plaça Sant Jaume conjuntament amb altres tres centres afectats per la retallada.
Un dels estudiants declarava: “ Estem en crisi i cal retallar però estan retallant en els que en el futur podran solucionar aquesta crisi”. I es que la comunitat educativa del Montjuïc ha anat a una a l’hora de defensar el seu centre i la importància d’una educació digne, propera a l’alumnat i de qualitat. A més es dona la contradicció que en el curs 2005-2006 s’havia dut a terme una inversió important per dur a terme el projecte PROA (Programa de Refuerzos, Orientación y Apoyo) amb els objectius de millorar el fracàs escolar, la cohesió social i la imatge d’un centre que fins ara ha garantit l’aprovat en gairebé la totalitat del seu alumnat.

La LEC accelerarà el procés de desmantellament de l’escola pública

Melina Rodriguez Mestra representant d’USTEC·STEs al barri de Sants i membre del secretariat nacional d’aquest sindicat que va néixer fa 25 anys al nostre país.

La LEC en cinc paraules
Tot i ser la primera llei d’educació catalana la LEC és desmantellament de l’escola pública, antidemocràcia, poca participació, estalvi en educació, és a dir precarietat en tots els sentits i massa avaluativa.

Com valores la situació de l’educació a Sants?
Sants té un problema ja que està clarament diferenciat en dues zones, Sants i Poble Sec i La Zona Franca. En aquesta dualitat hi ha una diferència molt gran en com les famílies entenen la funció de l’educació i dels centres. Ens trobem per una banda en centres on hi ha una manca molt gran de matriculació i quan arriba la immigració s’inscriu a aquests i per altra banda centres que tanquen la matrícula amb 25 o 26 alumnes en el període establert.

Estaríem parlant de segregació a l’escola pública?
Podríem parlar que sí, existeix segregació

Com pot haver-hi escoles com el CEIP Barrufet on el percentatge d’immigració és irrisori i escoles com el CEIP Perú que pràcticament la totalitat dels alumnes són nouvinguts?
És complicat. Per una banda hi ha el decret de matriculació que t’adjudica un centre per proximitat i després hi ha el dret de les famílies a escollir. Això provoca que les famílies que trien la opció des del principi acostumin a ser les persones que porten temps aquí. Això provoca que les escoles amb vbacants hi acabi anant la població nouvinguda que no acostuma a poder escollir. Perú i Miquel Bleach, Enric Granados o Can Clos són exemples clars.

Com afecte la LEC a aquesta realitat tant dual al barri?
Una vegada es desenvolupi el decret d’autonomia el director o directora podrà escollir un número x de professorat i dins els interins hi haurà una bossa on el director podrà escollir els substituts del seu centre. Després hi haurà l’agència d’avaluació que avaluarà els centres. En funció d’aquesta avaluació de l’alumnat els centres podran gaudir de més mitjans i més diners.


Però això comporta una uniformització dels criteris avaluatius?
Exacte si avaluem alumnat de la mateixa manera a zones desfavorides econòmica i socialment amb zones amb més nivell socioeconòmic els criteris no poden ser els mateixos. Es perpetua així la desigualat ja que aquells centres amb més prestigi continuaran rebent més ajudes que aquells altres que segurament la necessitarien més però que degut al seu mal alumnat no podran aconseguir. El més nivell més mitjans.


Ja no queden escoles d’adults al barri?
A Sants n’hi havia una però fa uns anys la van tancar, ara només queda una única escola a la Zona Franca. No obstant la idea del Departament és tancar les escoles d’adults i deixar-les com un servei assistencia més i que depengui de voluntariat.

Tanquen línies de l’IES Montjuich, a Can Clos ja no matriculen nens a P3... Què està passant?
L’IES Montjuich haurem d’esperar-nos com evolucionen les reunions, pel què fa a Can Clos... Bé aquest centre ja no té matrícula i els nens passaran a formar part del CEIP Polvorí. El més trist és que just acabat el primer plas de matriculacions és ara quan informen de la voluntat de tancar aquesta escola. Això s’ha d’avisar uns mesos abans perquè l’únic que provoca és que les famílies hagin de buscar escola nova.Veiem novament un clar exemple de desmantellament de la pública.

Totalment, i els centres nocturns?
Ho estan tancant tot. Un exemple significatiu el trobem al Baix Llobregat on només queda un institut situat a Cornellà. Imagina’t els alumnes que viuen a Abrera, que surten de treballar i han d’anar fins a Cornellà a estudiar. La opció del Departament és optar per la UOC, que no tothom i té accés i/o mitjans.

Melina com membre d’un sindicat d’ensenyament com vius i perquè es dona sovint aquest distanciament entre sindicats i claustre o grup de mestres?
Aquí hi ha un mica de tot. La gent ,des de la sisena hora, s’ha anat cansant, desmotivant, malgrat que continua dolguda per la política del departament, del tracte d’aquest vers el professorat del qüestionament que aquest contínuament està fent de la tasca docent...suposo que això ha desmotivat molt a una certa part del professorat. Per altre banda hi ha una qüestió més social en els temps que corren. La gent no tendeix a involucrar-se en tot allò que requereixi processos participatius i cada vegada aquesta tendència es fa més evident, ja no només a nivell laboral o educatiu sinó a nivell de ciutadania. El relleu generacional és clau però si que és veritat que no hi ha un trasllat moral i de lluita entre la generació que ara està jubilant-se i la gent més jove que està entrant. L’educació no és una feina, és una forma d’entendre la vida i això és molt difícil de dur-ho a terme.

(publicat a la Burxa del mes de maig)