La LEC accelerarà el procés de desmantellament de l’escola pública
Melina Rodriguez Mestra representant d’USTEC·STEs al barri de Sants i membre del secretariat nacional d’aquest sindicat que va néixer fa 25 anys al nostre país.
La LEC en cinc paraules
Tot i ser la primera llei d’educació catalana la LEC és desmantellament de l’escola pública, antidemocràcia, poca participació, estalvi en educació, és a dir precarietat en tots els sentits i massa avaluativa.
Com valores la situació de l’educació a Sants?
Sants té un problema ja que està clarament diferenciat en dues zones, Sants i Poble Sec i La Zona Franca. En aquesta dualitat hi ha una diferència molt gran en com les famílies entenen la funció de l’educació i dels centres. Ens trobem per una banda en centres on hi ha una manca molt gran de matriculació i quan arriba la immigració s’inscriu a aquests i per altra banda centres que tanquen la matrícula amb 25 o 26 alumnes en el període establert.
Estaríem parlant de segregació a l’escola pública?
Podríem parlar que sí, existeix segregació
Com pot haver-hi escoles com el CEIP Barrufet on el percentatge d’immigració és irrisori i escoles com el CEIP Perú que pràcticament la totalitat dels alumnes són nouvinguts?
És complicat. Per una banda hi ha el decret de matriculació que t’adjudica un centre per proximitat i després hi ha el dret de les famílies a escollir. Això provoca que les famílies que trien la opció des del principi acostumin a ser les persones que porten temps aquí. Això provoca que les escoles amb vbacants hi acabi anant la població nouvinguda que no acostuma a poder escollir. Perú i Miquel Bleach, Enric Granados o Can Clos són exemples clars.
La LEC en cinc paraules
Tot i ser la primera llei d’educació catalana la LEC és desmantellament de l’escola pública, antidemocràcia, poca participació, estalvi en educació, és a dir precarietat en tots els sentits i massa avaluativa.
Com valores la situació de l’educació a Sants?
Sants té un problema ja que està clarament diferenciat en dues zones, Sants i Poble Sec i La Zona Franca. En aquesta dualitat hi ha una diferència molt gran en com les famílies entenen la funció de l’educació i dels centres. Ens trobem per una banda en centres on hi ha una manca molt gran de matriculació i quan arriba la immigració s’inscriu a aquests i per altra banda centres que tanquen la matrícula amb 25 o 26 alumnes en el període establert.
Estaríem parlant de segregació a l’escola pública?
Podríem parlar que sí, existeix segregació
Com pot haver-hi escoles com el CEIP Barrufet on el percentatge d’immigració és irrisori i escoles com el CEIP Perú que pràcticament la totalitat dels alumnes són nouvinguts?
És complicat. Per una banda hi ha el decret de matriculació que t’adjudica un centre per proximitat i després hi ha el dret de les famílies a escollir. Això provoca que les famílies que trien la opció des del principi acostumin a ser les persones que porten temps aquí. Això provoca que les escoles amb vbacants hi acabi anant la població nouvinguda que no acostuma a poder escollir. Perú i Miquel Bleach, Enric Granados o Can Clos són exemples clars.
Com afecte la LEC a aquesta realitat tant dual al barri?
Una vegada es desenvolupi el decret d’autonomia el director o directora podrà escollir un número x de professorat i dins els interins hi haurà una bossa on el director podrà escollir els substituts del seu centre. Després hi haurà l’agència d’avaluació que avaluarà els centres. En funció d’aquesta avaluació de l’alumnat els centres podran gaudir de més mitjans i més diners.
Però això comporta una uniformització dels criteris avaluatius?
Exacte si avaluem alumnat de la mateixa manera a zones desfavorides econòmica i socialment amb zones amb més nivell socioeconòmic els criteris no poden ser els mateixos. Es perpetua així la desigualat ja que aquells centres amb més prestigi continuaran rebent més ajudes que aquells altres que segurament la necessitarien més però que degut al seu mal alumnat no podran aconseguir. El més nivell més mitjans.
Ja no queden escoles d’adults al barri?
A Sants n’hi havia una però fa uns anys la van tancar, ara només queda una única escola a la Zona Franca. No obstant la idea del Departament és tancar les escoles d’adults i deixar-les com un servei assistencia més i que depengui de voluntariat.
Tanquen línies de l’IES Montjuich, a Can Clos ja no matriculen nens a P3... Què està passant?
L’IES Montjuich haurem d’esperar-nos com evolucionen les reunions, pel què fa a Can Clos... Bé aquest centre ja no té matrícula i els nens passaran a formar part del CEIP Polvorí. El més trist és que just acabat el primer plas de matriculacions és ara quan informen de la voluntat de tancar aquesta escola. Això s’ha d’avisar uns mesos abans perquè l’únic que provoca és que les famílies hagin de buscar escola nova.Veiem novament un clar exemple de desmantellament de la pública.
Totalment, i els centres nocturns?
Ho estan tancant tot. Un exemple significatiu el trobem al Baix Llobregat on només queda un institut situat a Cornellà. Imagina’t els alumnes que viuen a Abrera, que surten de treballar i han d’anar fins a Cornellà a estudiar. La opció del Departament és optar per la UOC, que no tothom i té accés i/o mitjans.
Una vegada es desenvolupi el decret d’autonomia el director o directora podrà escollir un número x de professorat i dins els interins hi haurà una bossa on el director podrà escollir els substituts del seu centre. Després hi haurà l’agència d’avaluació que avaluarà els centres. En funció d’aquesta avaluació de l’alumnat els centres podran gaudir de més mitjans i més diners.
Però això comporta una uniformització dels criteris avaluatius?
Exacte si avaluem alumnat de la mateixa manera a zones desfavorides econòmica i socialment amb zones amb més nivell socioeconòmic els criteris no poden ser els mateixos. Es perpetua així la desigualat ja que aquells centres amb més prestigi continuaran rebent més ajudes que aquells altres que segurament la necessitarien més però que degut al seu mal alumnat no podran aconseguir. El més nivell més mitjans.
Ja no queden escoles d’adults al barri?
A Sants n’hi havia una però fa uns anys la van tancar, ara només queda una única escola a la Zona Franca. No obstant la idea del Departament és tancar les escoles d’adults i deixar-les com un servei assistencia més i que depengui de voluntariat.
Tanquen línies de l’IES Montjuich, a Can Clos ja no matriculen nens a P3... Què està passant?
L’IES Montjuich haurem d’esperar-nos com evolucionen les reunions, pel què fa a Can Clos... Bé aquest centre ja no té matrícula i els nens passaran a formar part del CEIP Polvorí. El més trist és que just acabat el primer plas de matriculacions és ara quan informen de la voluntat de tancar aquesta escola. Això s’ha d’avisar uns mesos abans perquè l’únic que provoca és que les famílies hagin de buscar escola nova.Veiem novament un clar exemple de desmantellament de la pública.
Totalment, i els centres nocturns?
Ho estan tancant tot. Un exemple significatiu el trobem al Baix Llobregat on només queda un institut situat a Cornellà. Imagina’t els alumnes que viuen a Abrera, que surten de treballar i han d’anar fins a Cornellà a estudiar. La opció del Departament és optar per la UOC, que no tothom i té accés i/o mitjans.
Melina com membre d’un sindicat d’ensenyament com vius i perquè es dona sovint aquest distanciament entre sindicats i claustre o grup de mestres?
Aquí hi ha un mica de tot. La gent ,des de la sisena hora, s’ha anat cansant, desmotivant, malgrat que continua dolguda per la política del departament, del tracte d’aquest vers el professorat del qüestionament que aquest contínuament està fent de la tasca docent...suposo que això ha desmotivat molt a una certa part del professorat. Per altre banda hi ha una qüestió més social en els temps que corren. La gent no tendeix a involucrar-se en tot allò que requereixi processos participatius i cada vegada aquesta tendència es fa més evident, ja no només a nivell laboral o educatiu sinó a nivell de ciutadania. El relleu generacional és clau però si que és veritat que no hi ha un trasllat moral i de lluita entre la generació que ara està jubilant-se i la gent més jove que està entrant. L’educació no és una feina, és una forma d’entendre la vida i això és molt difícil de dur-ho a terme.
Aquí hi ha un mica de tot. La gent ,des de la sisena hora, s’ha anat cansant, desmotivant, malgrat que continua dolguda per la política del departament, del tracte d’aquest vers el professorat del qüestionament que aquest contínuament està fent de la tasca docent...suposo que això ha desmotivat molt a una certa part del professorat. Per altre banda hi ha una qüestió més social en els temps que corren. La gent no tendeix a involucrar-se en tot allò que requereixi processos participatius i cada vegada aquesta tendència es fa més evident, ja no només a nivell laboral o educatiu sinó a nivell de ciutadania. El relleu generacional és clau però si que és veritat que no hi ha un trasllat moral i de lluita entre la generació que ara està jubilant-se i la gent més jove que està entrant. L’educació no és una feina, és una forma d’entendre la vida i això és molt difícil de dur-ho a terme.
(publicat a la Burxa del mes de maig)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada